El temps passa - El tiempo passa

El temps va passant i el petit de casa ja te un any!!!

L'Ïu el dia 25 va fer un any i aquest diumenge li vam fer la festa d'aniversari.

El tiempo va pasando y el peque de la casa ya tiene un año!!

Ïu el dia 25 hizo un año y el domingo le hicimos la fiesta de cumpleaños.

El menjador guarnit, molta gent per casa i ell que

anava d'aquí cap allà tot corrent i emocionat perquè no entenia res de res!!

Be, aquesta entrada la dedico a una cosa totalment diferent a les meves manualitats de costura.

Ell és intolerant a la lactosa i al gluten, així que ... li vaig fer el pastís d'aniversari, i per ser el primer cop que en feia no em va quedar tant malament (modèstia la meva) i també unes galetes.

El comedor decorado, mucha gente por casa y él que ib

a de aquí para allá corriendo y emocionado porque no entendía nada de nada!!

Bien, esta entrada la dedico a una cosa totalmente diferente a mis manualidades de costura.

Ïu es intolerante a la lactosa y al gluten, así que ... le hic

e el pastel de cumpleaños, y por ser la primera vez que lo hacia no me quedó tan mal (modestia la mía) y también unas galletas.

Be, aquí us deixo el Pastís Bob esponja que va tenir molt d'èxit, la decoració és de fondant.

Aquí os dejo la tarta de Bob esponja que tuvo mucho éxito, la decoración es de fondant.

Tot i que no s'aprecii molt, també vaig fer unes galetes decorades amb glasa, són uns nens, són les úniques galetes que l'Ïu pot menjar, aquestes no porten ni ou per no portar, generalment els hi deixo tal qual però per ser l'aniversari vam fer galetes que eren el número 1 i aquestes.

Aunque no se aprecie mucho, también hice unas galletas decoradas con glasa, son unos niños, estas son las únicas galletas que Ïu puede comer, no llevan ni huevo por no llevar, generalmente las dejo tal cual pero para su cumpleaños hicimos galletas que eran el n

úmero 1 y estas.

UN NOU ÀNGEL - UN NUEVO ANGEL

Sembla que el 2011 no l’hem encetat amb bon peu, malauradament hem hagut de dir adéu a la Núria, la dona més lluitadora que he conegut mai, en aquesta entrada escriuré les paraules que els seus amics li van dedicar i que crec que són la millor forma de recordar-la. No hi canviaré ni un punt ni una coma.

Parece que el 2011 no lo hemos empezado con buen pié, por desgracia hemos tenido que decir adiós a la Núria, la mujer más luchadora que he conocido nunca, en esta entrada escribiré las palabras que sus amigos le dedicaron y que creo que son la mejor forma de recordarla. No cambiaré ni un punto ni una coma.

seductora amb la teva força

ens has fet descobrir que les petites barreres no són límits

que el món és de colors i que les coses belles,

amb “b” alta ens ajuden a ser lliures

gràcies per haver estat amb nosaltres

i per haver-nos ensenyat com deixar-nos

Generosa

Guapa

Valenta

Estupenda

i també petita

el teu viatge ens guiarà i quan ens trobem de nou

reconeixerem contents la teva saviesa amiga, el teu pas ferm i la teva curiositat naïva

tots els que som aquí tenim el nostre record

orgullosos d’haver compartit amb tu diferents trocets de la teva vida

cadascun hem descobert amb tu sorpreses, projectes, preguntes (insidioses) o geometria

i els que hem tingut més sort, les escapades, les llibretetes, les botigues i la visa, els millors arquitectes i les seves obres, les tendències, el bon gust, els caragols, la feina de l’hort, el millor perfum i la teva risa

és que són moltes coses, tia!

Gràcies, Núria

Que tinguis bon viatge!